El pomer es creu que va ser el primer arbre que l’home va conrear. Actualment s’ha convertit en un fruita habitual en la nostra dieta, rica en vitamina C, potassi i pectina. La mengem crua entre àpats o la cuinem de diferents formes.
El problema sorgeix quan les persones estem en constant relació amb d'altres, sigui a un nivell professional, familiar o social, la infecció és una qüestió temporal.
La infecció d'una d'elles fa variar el ritme i la qualitat de les altres. La presumpció d'una bona poma i de bona qualitat ja no existeix. Pensem que aquesta, tot i el seu aspecte sa i de excel.lent aport nutricional per dins està podrida. És més, la por ens consumeix a no mossegar-ne més, ja és molt gran la sensació de fracàs.
Pense'm-hi, un cistell de pomes visualment pintoresc aglutina tot tipus de pomes.
Potser el problema és que amb el pas del temps totes les pomes s'acaben podrint. De totes maneres, com bé dius, es una fruita habitual en la nostra dieta i és molt difícil deixar de menjar-ne, per molta por al fracàs que hi hagi.
ResponEliminaUn dia d' aquets vaig llegir un escrit que parlava sobre el sentit de la vida, en el qual deia que nosaltres naixem amb l' únic de fi de sobreviure i multiplicar-nos. En part hi estic d' acord, tot ésser viu d' aquest planeta neix amb aquesta finalitat.
ResponEliminaCom a opinió personal puc arribar a la conclusió que estas com "obligat" a seguir menjant pomes essent conscient del possible fracàs inminent.
Hem d' estar preparats per tot i assumir el risc que comporta.
Totalment d'acord. Només no s'equivoca qui no fa res. Les equivocacions ens fan veure nous camins, ens enforteixen i ens fan qui som. A més...qui vol algú que no fa mai res??
EliminaMengem pomes, que segur que en trobarem moltes de les que aprendrem molt, que ens encomanaran coses fantàstiques!